Wednesday, 20 de September de 2017
Plaça de l'Església, Ansovell, Cava - 25722
Phone: 973 353 112 Fax: -

Geography and History

Geografia

El Baridà, a cavall entre l'Alt Urgell i la Cerdanya

Foto

La subcomarca del Baridà té una extensió de 253,2 km2 i abasta 5 municipis: Arsèguel, Cava i el Pont de Bar -tots 3 dins la comarca de l'Alt Urgell-, i Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet -ambdós de la comarca de la Cerdanya-. Tots ells formen part de la província de Lleida i de l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran. Així, doncs, es consideren pertanyents al Baridà els següents 23 nuclis de població: Arsèguel, Ansovell, Arànser, Ardaix, Aristot, els Arenys, els Banys de Sant Viçens, Bar, Béixec, Castellnou de Carcolze, Cava, Estana, Lles de Cerdanya, Martinet, Montellà, Músser, el Pont d'Arsèguel, el Pont de Bar, el Querforadat, Toloriu, Travesseres, Viliella i Villec.

Història

Foto

Cava
Situat dins el comtat de Cerdanya, el castell de Cava és documentat el 1277 quan Galceran III de Pinós deixà al seu fill Galceran el que tenia a diversos castells, entre els quals aquest. La senyoria del dit castell anava lligada a la del castell proper de Sant Cristòfol, a la mateixa vall de Cava. El 1255 Simó de Santmartí vengué a R. G. d'Enveig el castell de Sant Cristòfol, amb homes, fembres, rèdits i tots els drets que en el dit castell li pertanyien, llevat del domini superior del comte de Foix. De la venda era fiador Galceran de Pinós. Hi continuà el domini dels Santmartí fins a mitjans del segle XVII. Des de l'any 1644 i fins a les primeries del segle XIX, la baronia de Cava va estar sota el domini de senyors genovesos, els Brea d'Alassio, i posteriorment (fins al 1842) sota els domini dels Dòria d'Arfa.

Ansovell
La parròquia de Nonsuelle s'esmenta a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, datable vers el segle X. Durant l'Edat Mitjana, el lloc d'Ansovell, juntament amb el del Quer, dins el comtat de Cerdanya, va pertànyer als Aragall i més endavant als Castre-Pinós, també vescomtes d'Èvol. Posteriorment passà als ducs d'Híxar.

El Querforadat
A l'Edat Mitjana aquest lloc pertanyia, juntament amb Ansovell, als senyors d'Aragall. Tot i que el topònim Cher Foradado apareix documentat des de començaments del segle XI, estudis recents demostren que aquesta denominació no feia referència a la nostra població sinó a un castell situat a l'Alt Berguedà. No serà fins al segle XVI quan l'actual Querforadat començarà a ser conegut per aquest nom. Fins aleshores era anomenat, simplement, el Quer (roca gran).

Boscalt
Les primeres notícies que se'n tenen daten del segle XIII. Es troba ubicat a dos quilòmetres d'Ansovell, sota la imponent proximitat de la serra del Cadí i vora l'antic camí Cardoner, una via de comunicació por on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a la Cerdanya i el Conflent. A mitjan del segle XVII, com a santuari marià que era, se sap que celebrava l'aplec el dia vuit de setembre, dia de la Nativitat de la Mare de Déu. Per la Santa Creu de maig hi anaven en processó els veïns d'Ansovell, i el tercer dia de Cinquagesma els d'Arsèguel, Vilanova de Banat, Artedó, Alàs, la Vansa i Tuixent. Hi ha també el record de que, en temps de secada, es portava la imatge a la font que hi havia prop de l'ermita, es col·locava sobre una roca i es deia missa al seu davant per demanar la pluja.

 

Fotografia: Llinda de la porta de cal Moliner, al Querforadat.

Bibliografia i fonts

La informació d'aquesta secció (Geografia i història), revisada i actualitzada, prové de les següents fonts:

- Catalunya Romànica, vol. VI, l'Alt Urgell i Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992.

- Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 15, Vall d'Aran, Alt Urgell i Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996.

- Els castells catalans. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 1979.

- Gascón, Carles: Informes de declaracions de Bé Cultural d'Interès Local (BCL) del municipi de Cava. Document intern. Consell Comarcal de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, 2010.

- Pal i Casanoves, Manuel: Boscalt. Full distribuIt als assistents a l'aplec, 1989.

- Xargay, Enric: El Querforadat i els vescomtes d'Èvol. Part I: La història d'un nom manllevat. Estudi inèdit. 2013.

- Tradició oral.

Search

City
All administrations

Highlights

Sitemap