El término municipal de Cava, de una extensión total de 42,05 km2, está situado en el límite de la comarca de la Baja Cerdanya, en la subcomarca del Baridá . Limita al N con los términos de Arsèguel y Pont de Bar, al O con Alàs i Cerc, al S con La Vansa i Fórnols y con Josa i Tuixén, y al E con el término de Montellà i Martinet.
El término se extiende en las laderas de tramontana de la sierra de Cadí y llega hasta la misma cresta: la Torreta (2.562 m), roca del Gónec, roca del Viladre, roca Grossa, roca Dreta, los Cascalls, roca del Guix, el Cristall o monte de la canal Baridana (2.648 m) y el cuello del Llitze. Las cumbres de Cadí forman el límite meridional del municipio con los términos de La Vansa i Fórnols, i Josa i Tuixén. Desde el Llitze, el límite de levante baja en línea recta hasta el llano del Áliga pasando por las laderas de poniente de la sierra de Mataplana y el Serrat Moster. Desde el llano, el límite toma dirección NE bajando por los contrafuertes de la sierra de la Font hasta la cota 1.440 m y de ahí, en dirección NW, hasta el río Naval o del Quer. Todo este mojón hace límite con el municipio de Montellà i Martinet. El mojón del límite N, desde la confluencia con el río Naval, toma la dirección W y sigue una figura muy irregular. Bordea la loma del Cogulló, atraviesa la cabecera del torrente de Barguja, rodea la sierra de Cava hasta el cuello Sé (este sector es mojón con el Pont de Bar), pasa unos metros por encima de la boca de la cueva de las Encantades en dirección hacia la era del Fuster, sigue hacia el Roc del Diable, baja por solana de Vinyoles, cruza el río de Cava, remonta las laderas del monte de El Grau (1.412 m) y finaliza en la roca de la Gralla (este sector linda con Arsèguel). El límite occidental con Alas i Cerc desde la roca de la Gralla se dirige a poniente de la Torreta pasando por la roca del Moixol, atraviesa el torrente de la Bena y remonta el curso del torrente de la Molina, afluentes del río de Vilanova. < br> El término comprende los tramos altos del río de Cadí, en el valle de Cava, con los diversos afluentes que lo forman: el torrente de las Planes, el de la Font Freda, el de roca Dreta y la Llau de la Font de l` Os forman el ramal derecho de cabecera, llamado río de Cadí, el torrente del Miquelet y el de los Hostalets desaguan en el río de Ferriol que forma el ramal izquierdo de la cabecera. La unión de los dos ramales se forma al pie de las faldas de Puig Rodon (1.448 m). Aguas abajo, en el río de Cava desagua por la derecha el torrente de Sant Climenç, que nace en en cuello de de Cristià, bajo lal colina de Beders o de Cal Pubill (1.816 m) y, más abajo, el torrente de Sant Cristòfol. El torrente de la Bena, con su afluente el torrente de Orri, y el de la Molina forman parte de la cuenca del río de Vilanova. También en el término nace el río Naval, en el valle del Quer, afluente por la izquierda del Segre. Desaguan por la derecha la Torrentera y el torrente Vidal. Otros accidentes geográficos que podemos mencionar dentro del término son el cerro de las Llongaderes, el de Boscalt, la colina de la Mata, el cerro del Cortal d'En Campi, el de castillo de Edral y el de Puigrodon.
El término comprende, además de los pueblos de Cava , Ansovell y del Quer, los vecindarios de cal Pubill y de Sant Cristófol de Vinyoles (despoblado), las masías aisladas del Ferrer dels Camps, de Vima y de la Garrava y el santuario de Boscalt.
Para acceder al valle de Cava desde la Seu d'Urgell hay que tomar a levante la carretera N-260 en dirección a Puigcerdà, girar a la derecha (E / SE) en el km 216 por la LV-4052 hasta en Arsèguel y, 2,50 km después de esta población, la carretera se bifurca y conduce a la derecha hacia el pueblo de Ansovell y a la izquierda el pueblo de Cava. Unos kilómetros antes hay un ramal a la izquierda que lleva al santuario de Sant Cristófol de Vinyoles .
Igualmente, desde la carretera N-260 está la carretera que conduce primeramente hacia Toloriu (en el término del Pont de Bar) y que, pasado este núcleo, remonta el curso alto del torrente de Barguja hasta la cabecera, desde donde bordeando el cerro de Badés llega al pueblo del Quer. Los tres núcleos quedan conectados por antiguos caminos de herradura, muy indicados para practicar el senderismo.

Cava
Situat dins el comtat de Cerdanya, el castell de Cava és documentat el 1277 quan Galceran III de Pinós deixà al seu fill Galceran el que tenia a diversos castells, entre els quals aquest. La senyoria del dit castell anava lligada a la del castell proper de Sant Cristòfol, a la mateixa vall de Cava. El 1255 Simó de Santmartí vengué a R. G. d'Enveig el castell de Sant Cristòfol, amb homes, fembres, rèdits i tots els drets que en el dit castell li pertanyien, llevat del domini superior del comte de Foix. De la venda era fiador Galceran de Pinós. Hi continuà el domini dels Santmartí fins a mitjans del segle XVII. Des de l'any 1644 i fins a les primeries del segle XIX, la baronia de Cava va estar sota el domini de senyors genovesos, els Brea d'Alassio, i posteriorment (fins al 1842) sota els domini dels Dòria d'Arfa.

Ansovell
La parròquia de Nonsuelle s'esmenta a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, datable vers el segle X. Durant l'Edat Mitjana, el lloc d'Ansovell, juntament amb el del Quer, dins el comtat de Cerdanya, va pertànyer als Aragall i més endavant als Castre-Pinós, també vescomtes d'Èvol. Posteriorment passà als ducs d'Híxar.

El Querforadat
A l'Edat Mitjana aquest lloc pertanyia, juntament amb Ansovell, als senyors d'Aragall. Tot i que el topònim Cher Foradado apareix documentat des de començaments del segle XI, estudis recents demostren que aquesta denominació no feia referència a la nostra població sinó a un castell situat a l'Alt Berguedà. No serà fins al segle XVI quan l'actual Querforadat començarà a ser conegut per aquest nom. Fins aleshores era anomenat, simplement, el Quer (roca gran).

Boscalt
Les primeres notícies que se'n tenen daten del segle XIII. Es troba ubicat a dos quilòmetres d'Ansovell, sota la imponent proximitat de la serra del Cadí i vora l'antic camí Cardoner, una via de comunicació por on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a la Cerdanya i el Conflent. A mitjan del segle XVII, com a santuari marià que era, se sap que celebrava l'aplec el dia vuit de setembre, dia de la Nativitat de la Mare de Déu. Per la Santa Creu de maig hi anaven en processó els veïns d'Ansovell, i el tercer dia de Cinquagesma els d'Arsèguel, Vilanova de Banat, Artedó, Alàs, la Vansa i Tuixent. Hi ha també el record de que, en temps de secada, es portava la imatge a la font que hi havia prop de l'ermita, es col·locava sobre una roca i es deia missa al seu davant per demanar la pluja.

Fotografia: Llinda de la porta de cal Moliner, al Querforadat.