El término municipal de Cava, de una extensión total de 42,05
km2, está situado en el límite de la comarca de la Baja Cerdanya,
en la subcomarca del Baridá . Limita al N con los términos
de Arsèguel y Pont de Bar, al O con Alàs i Cerc, al S con La Vansa
i Fórnols y con Josa i Tuixén, y al E con el término de Montellà i
Martinet.
El término se extiende en las laderas de tramontana de la sierra de
Cadí y llega hasta la misma cresta: la Torreta (2.562 m),
roca del Gónec, roca del Viladre, roca Grossa, roca Dreta, los
Cascalls, roca del Guix, el Cristall o monte de la canal
Baridana (2.648 m) y el cuello del Llitze. Las cumbres de Cadí
forman el límite meridional del municipio con los términos de La
Vansa i Fórnols, i Josa i Tuixén. Desde el Llitze, el límite de
levante baja en línea recta hasta el llano del Áliga pasando por
las laderas de poniente de la sierra de Mataplana y el Serrat
Moster. Desde el llano, el límite toma dirección NE bajando por los
contrafuertes de la sierra de la Font hasta la cota 1.440 m y de
ahí, en dirección NW, hasta el río Naval o del Quer. Todo
este mojón hace límite con el municipio de Montellà i Martinet. El
mojón del límite N, desde la confluencia con el río Naval, toma la
dirección W y sigue una figura muy irregular. Bordea la loma del
Cogulló, atraviesa la cabecera del torrente de Barguja, rodea la
sierra de Cava hasta el cuello Sé (este sector es mojón con el Pont
de Bar), pasa unos metros por encima de la boca de la cueva de las
Encantades en dirección hacia la era del Fuster, sigue hacia el Roc
del Diable, baja por solana de Vinyoles, cruza el río de Cava,
remonta las laderas del monte de El Grau (1.412 m) y finaliza en la
roca de la Gralla (este sector linda con Arsèguel). El límite
occidental con Alas i Cerc desde la roca de la Gralla se dirige a
poniente de la Torreta pasando por la roca del Moixol, atraviesa el
torrente de la Bena y remonta el curso del torrente de la Molina,
afluentes del río de Vilanova. < br> El término comprende los
tramos altos del río de Cadí, en el valle de Cava, con los
diversos afluentes que lo forman: el torrente de las Planes, el de
la Font Freda, el de roca Dreta y la Llau de la Font de l` Os
forman el ramal derecho de cabecera, llamado río de Cadí, el
torrente del Miquelet y el de los Hostalets desaguan en el río de
Ferriol que forma el ramal izquierdo de la cabecera. La unión de
los dos ramales se forma al pie de las faldas de Puig Rodon (1.448
m). Aguas abajo, en el río de Cava desagua por la derecha el
torrente de Sant Climenç, que nace en en cuello de de Cristià, bajo
lal colina de Beders o de Cal Pubill (1.816 m) y, más
abajo, el torrente de Sant Cristòfol. El torrente de la Bena, con
su afluente el torrente de Orri, y el de la Molina forman parte de
la cuenca del río de Vilanova. También en el término nace el
río Naval, en el valle del Quer, afluente por la izquierda
del Segre. Desaguan por la derecha la Torrentera y el torrente
Vidal. Otros accidentes geográficos que podemos mencionar dentro
del término son el cerro de las Llongaderes, el de Boscalt, la
colina de la Mata, el cerro del Cortal d'En Campi, el de castillo
de Edral y el de Puigrodon.
El término comprende, además de los pueblos de Cava ,
Ansovell y del Quer, los
vecindarios de cal Pubill y de Sant Cristófol de Vinyoles
(despoblado), las masías aisladas del Ferrer dels Camps, de Vima y
de la Garrava y el santuario de Boscalt.
Para acceder al valle de Cava desde la Seu d'Urgell hay que tomar a
levante la carretera N-260 en dirección a Puigcerdà, girar a la
derecha (E / SE) en el km 216 por la LV-4052 hasta en Arsèguel y,
2,50 km después de esta población, la carretera se bifurca y
conduce a la derecha hacia el pueblo de Ansovell y a la izquierda
el pueblo de Cava. Unos kilómetros antes hay un ramal a la
izquierda que lleva al santuario de Sant Cristófol de Vinyoles
.
Igualmente, desde la carretera N-260 está la carretera que conduce
primeramente hacia Toloriu (en el término del Pont de Bar) y que,
pasado este núcleo, remonta el curso alto del torrente de Barguja
hasta la cabecera, desde donde bordeando el cerro de Badés llega al
pueblo del Quer. Los tres núcleos quedan conectados por antiguos
caminos de herradura, muy indicados para practicar el
senderismo.
Cava
Situat dins el comtat de Cerdanya, el castell de Cava és documentat
el 1277 quan Galceran III de Pinós deixà al seu fill Galceran el
que tenia a diversos castells, entre els quals aquest. La senyoria
del dit castell anava lligada a la del castell proper de Sant
Cristòfol, a la mateixa vall de Cava. El 1255 Simó de Santmartí
vengué a R. G. d'Enveig el castell de Sant Cristòfol, amb homes,
fembres, rèdits i tots els drets que en el dit castell li
pertanyien, llevat del domini superior del comte de Foix. De la
venda era fiador Galceran de Pinós. Hi continuà el domini dels
Santmartí fins a mitjans del segle XVII. Des de l'any 1644 i fins a
les primeries del segle XIX, la baronia de Cava va estar sota el
domini de senyors genovesos, els Brea d'Alassio, i posteriorment
(fins al 1842) sota els domini dels Dòria d'Arfa.
Ansovell
La parròquia de Nonsuelle s'esmenta a l'acta de
consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, datable vers el
segle X. Durant l'Edat Mitjana, el lloc d'Ansovell, juntament amb
el del Quer, dins el comtat de Cerdanya, va pertànyer als Aragall i
més endavant als Castre-Pinós, també vescomtes d'Èvol.
Posteriorment passà als ducs d'Híxar.
El Querforadat
A l'Edat Mitjana aquest lloc pertanyia, juntament amb Ansovell, als
senyors d'Aragall. Tot i que el topònim Cher Foradado
apareix documentat des de començaments del segle XI, estudis
recents demostren que aquesta denominació no feia referència a la
nostra població sinó a un castell situat a l'Alt Berguedà. No serà
fins al segle XVI quan l'actual Querforadat començarà a ser conegut
per aquest nom. Fins aleshores era anomenat, simplement, el
Quer (roca gran).
Boscalt
Les primeres notícies que se'n tenen daten del segle XIII. Es troba
ubicat a dos quilòmetres d'Ansovell, sota la imponent proximitat de
la serra del Cadí i vora l'antic camí Cardoner, una via de
comunicació por on es transportava la sal de les mines de Cardona
cap a la Cerdanya i el Conflent. A mitjan del segle XVII, com a
santuari marià que era, se sap que celebrava l'aplec el dia vuit de
setembre, dia de la Nativitat de la Mare de Déu. Per la Santa Creu
de maig hi anaven en processó els veïns d'Ansovell, i el tercer dia
de Cinquagesma els d'Arsèguel, Vilanova de Banat, Artedó, Alàs, la
Vansa i Tuixent. Hi ha també el record de que, en temps de secada,
es portava la imatge a la font que hi havia prop de l'ermita, es
col·locava sobre una roca i es deia missa al seu davant per demanar
la pluja.
Fotografia: Llinda de la porta de cal Moliner, al Querforadat.
La informació d'aquesta secció (Geografia i història), revisada i actualitzada, prové de les següents fonts:
- Catalunya Romànica, vol. VI, l'Alt Urgell i Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992.
- Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 15, Vall d'Aran, Alt Urgell i Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996.
- Els castells catalans. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 1979.
- Gascón, Carles: Informes de declaracions de Bé Cultural d'Interès Local (BCL) del municipi de Cava. Document intern. Consell Comarcal de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, 2010.
- Pal i Casanoves, Manuel: Boscalt. Full distribuIt als assistents a l'aplec, 1989.
- Xargay, Enric: El Querforadat i els vescomtes d'Èvol. Part I: La història d'un nom manllevat. Estudi inèdit. 2013.
- Tradició oral.