Cava
Situat dins el comtat de Cerdanya, el castell de Cava és documentat
el 1277 quan Galceran III de Pinós deixà al seu fill Galceran el
que tenia a diversos castells, entre els quals aquest. La senyoria
del dit castell anava lligada a la del castell proper de Sant
Cristòfol, a la mateixa vall de Cava. El 1255 Simó de Santmartí
vengué a R. G. d'Enveig el castell de Sant Cristòfol, amb homes,
fembres, rèdits i tots els drets que en el dit castell li
pertanyien, llevat del domini superior del comte de Foix. De la
venda era fiador Galceran de Pinós. Hi continuà el domini dels
Santmartí fins a mitjans del segle XVII. Des de l'any 1644 i fins a
les primeries del segle XIX, la baronia de Cava va estar sota el
domini de senyors genovesos, els Brea d'Alassio, i posteriorment
(fins al 1842) sota els domini dels Dòria d'Arfa.
Ansovell
La parròquia de Nonsuelle s'esmenta a l'acta de
consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, datable vers el
segle X. Durant l'Edat Mitjana, el lloc d'Ansovell, juntament amb
el del Quer, dins el comtat de Cerdanya, va pertànyer als Aragall i
més endavant als Castre-Pinós, també vescomtes d'Èvol.
Posteriorment passà als ducs d'Híxar.
El Querforadat
A l'Edat Mitjana aquest lloc pertanyia, juntament amb Ansovell, als
senyors d'Aragall. Tot i que el topònim Cher Foradado
apareix documentat des de començaments del segle XI, estudis
recents demostren que aquesta denominació no feia referència a la
nostra població sinó a un castell situat a l'Alt Berguedà. No serà
fins al segle XVI quan l'actual Querforadat començarà a ser conegut
per aquest nom. Fins aleshores era anomenat, simplement, el
Quer (roca gran).
Boscalt
Les primeres notícies que se'n tenen daten del segle XIII. Es troba
ubicat a dos quilòmetres d'Ansovell, sota la imponent proximitat de
la serra del Cadí i vora l'antic camí Cardoner, una via de
comunicació por on es transportava la sal de les mines de Cardona
cap a la Cerdanya i el Conflent. A mitjan del segle XVII, com a
santuari marià que era, se sap que celebrava l'aplec el dia vuit de
setembre, dia de la Nativitat de la Mare de Déu. Per la Santa Creu
de maig hi anaven en processó els veïns d'Ansovell, i el tercer dia
de Cinquagesma els d'Arsèguel, Vilanova de Banat, Artedó, Alàs, la
Vansa i Tuixent. Hi ha també el record de que, en temps de secada,
es portava la imatge a la font que hi havia prop de l'ermita, es
col·locava sobre una roca i es deia missa al seu davant per demanar
la pluja.
Fotografia: Llinda de la porta de cal Moliner, al Querforadat.
La informació d'aquesta secció (Geografia i història), revisada i actualitzada, prové de les següents fonts:
- Catalunya Romànica, vol. VI, l'Alt Urgell i Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992.
- Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 15, Vall d'Aran, Alt Urgell i Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996.
- Els castells catalans. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 1979.
- Gascón, Carles: Informes de declaracions de Bé Cultural d'Interès Local (BCL) del municipi de Cava. Document intern. Consell Comarcal de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, 2010.
- Pal i Casanoves, Manuel: Boscalt. Full distribuIt als assistents a l'aplec, 1989.
- Xargay, Enric: El Querforadat i els vescomtes d'Èvol. Part I: La història d'un nom manllevat. Estudi inèdit. 2013.
- Tradició oral.