dimarts, 25 de abril de 2017
Plaça de l'Església, Ansovell, Cava - 25722
Telèfon: 973 353 112 Fax: -

Geografia i història

Geografia

Foto

El terme municipal de Cava, d'una extensió total de 42,05 km2, és situat al límit de l'Alt Urgell amb la Baixa Cerdanya, dins la subcomarca del Baridà. Limita al N amb els termes d'Arsèguel i Pont de Bar, a l'O amb Alàs i Cerc, al S amb La Vansa i Fórnols i amb Josa i Tuixén, i a l'E amb el terme cerdà de Montellà i Martinet.

El terme s'estén als vessants de tramuntana de la serra de Cadí i arriba fins a la mateixa carena: la Torreta (2.562 m), roca del Gònec, roca del Viladre, roca Grossa, roca Dreta, els Cascalls, roca del Guix, el Cristall o puig de la canal Baridana (2.648 m) i el coll del Llitze. Els cims de Cadí formen el límit meridional del municipi amb el termes de La Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén. Des del Llitze, el límit de llevant baixa en línia recta fins al pla de l'Àliga, passant pels vessants de ponent de la serra de Mataplana i el Serrat Moster. Des del pla, el límit pren direcció NE baixant pels contraforts del serrat de la Font fins a la cota 1.440 m i d'aquí, en direcció NW, fins al riu Naval o del Quer. Tot aquest termenal fa límit amb el municipi de Montellà i Martinet. El termenal del límit N, des de la confluència amb el riu Naval, pren la direcció W i segueix una figura forca irregular. Voreja el serrat del Cogulló, travessa la capçalera del torrent de Barguja, envolta la serra de Cava fins a coll de Sé (aquest sector és termenal amb el Pont de Bar), passa uns metres per damunt la boca de la cova de les Encantades en direcció cap a l'era del Fuster, segueix cap al roc del Diable, baixa pel solà de Vinyoles, creua el riu de Cava, remunta els vessants del puig del Grau (1.412 m) i fineix al roc de la Gralla (aquest sector termeneja amb Arsèguel). El límit occidental amb Alàs i Cerc des del roc de la Gralla s'adreça a ponent de la Torreta passant pel roc del Moixol, travessa el torrent de la Bena i remunta el curs del torrent de la Molina, afluents del riu de Vilanova.

El terme comprèn la vall alta del riu Nàpel, a la vall de Cava, amb els diversos afluents que el formen: el torrent de les Planes, el de la Font Freda, el de roca Dreta i la Llau de la Font de l'Ós formen el brancal dret de capçalera, anomenat riu de Cadí; el torrent del Miquelet i el dels Hostalets desguassen al riu de Ferriol que forma el brancal esquerre de la capçalera. La unió dels dos brancals es forma al peu de les Faldes de Puigrodon (1.448 m). Aigua avall, al riu de Cava hi desguassa per la dreta el torrent de Sant Climent, que neix a coll de Cristià, sota el tossal de Beders o de cal Pubill (1.816 m) i, més avall, el torrent de Sant Cristòfol. El torrent de la Bena, amb el seu afluent el torrent de l'Orri, i el de la Molina formen part de la conca del riu de Vilanova. També al terme hi neix el riu Naval, a la vall del Quer, afluent per l'esquerra del Segre. Hi desguassen per la dreta la Torrentera i el torrent Vidal. Altres accidents geogràfics que podem esmentar dins el terme son el turó de les Llongaderes, el de Boscalt, el tossal de la Mata, el turó del Cortal d'En Campi, el de castell d'Edral i el de Puigrodon.

El terme comprèn, a més dels nuclis de Cava, Ansovell i del Querforadat, els veïnats de cal Pubill (antigament anomenat Cava Sobirà, en contraposició a Cava Jussà, l'actual poble) i de Sant Cristòfol de Vinyoles (despoblat), els masos aïllats del Ferrer dels Camps, de Vima i de la Garrava i el santuari de la Mare de Déu de Boscalt. Els tres nuclis queden connectats per antics camins de bast, molt indicats per a practicar el senderisme.

 

Fotografia: Vista panoràmica del terme de Cava des d'un corriol sota la roca del Guix, al Cadí.

El Baridà, a cavall entre l'Alt Urgell i la Cerdanya

Foto

La subcomarca del Baridà té una extensió de 253,2 km2 i abasta 5 municipis: Arsèguel, Cava i el Pont de Bar -tots 3 dins la comarca de l'Alt Urgell-, i Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet -ambdós de la comarca de la Cerdanya-. Tots ells formen part de la província de Lleida i de l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran. Així, doncs, es consideren pertanyents al Baridà els següents 23 nuclis de població: Arsèguel, Ansovell, Arànser, Ardaix, Aristot, els Arenys, els Banys de Sant Viçens, Bar, Béixec, Castellnou de Carcolze, Cava, Estana, Lles de Cerdanya, Martinet, Montellà, Músser, el Pont d'Arsèguel, el Pont de Bar, el Querforadat, Toloriu, Travesseres, Viliella i Villec.

Història

Foto

Cava
Situat dins el comtat de Cerdanya, el castell de Cava és documentat el 1277 quan Galceran III de Pinós deixà al seu fill Galceran el que tenia a diversos castells, entre els quals aquest. La senyoria del dit castell anava lligada a la del castell proper de Sant Cristòfol, a la mateixa vall de Cava. El 1255 Simó de Santmartí vengué a R. G. d'Enveig el castell de Sant Cristòfol, amb homes, fembres, rèdits i tots els drets que en el dit castell li pertanyien, llevat del domini superior del comte de Foix. De la venda era fiador Galceran de Pinós. Hi continuà el domini dels Santmartí fins a mitjans del segle XVII. Des de l'any 1644 i fins a les primeries del segle XIX, la baronia de Cava va estar sota el domini de senyors genovesos, els Brea d'Alassio, i posteriorment (fins al 1842) sota els domini dels Dòria d'Arfa.

Ansovell
La parròquia de Nonsuelle s'esmenta a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, datable vers el segle X. Durant l'Edat Mitjana, el lloc d'Ansovell, juntament amb el del Quer, dins el comtat de Cerdanya, va pertànyer als Aragall i més endavant als Castre-Pinós, també vescomtes d'Èvol. Posteriorment passà als ducs d'Híxar.

El Querforadat
A l'Edat Mitjana aquest lloc pertanyia, juntament amb Ansovell, als senyors d'Aragall. Tot i que el topònim Cher Foradado apareix documentat des de començaments del segle XI, estudis recents demostren que aquesta denominació no feia referència a la nostra població sinó a un castell situat a l'Alt Berguedà. No serà fins al segle XVI quan l'actual Querforadat començarà a ser conegut per aquest nom. Fins aleshores era anomenat, simplement, el Quer (roca gran).

Boscalt
Les primeres notícies que se'n tenen daten del segle XIII. Es troba ubicat a dos quilòmetres d'Ansovell, sota la imponent proximitat de la serra del Cadí i vora l'antic camí Cardoner, una via de comunicació por on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a la Cerdanya i el Conflent. A mitjan del segle XVII, com a santuari marià que era, se sap que celebrava l'aplec el dia vuit de setembre, dia de la Nativitat de la Mare de Déu. Per la Santa Creu de maig hi anaven en processó els veïns d'Ansovell, i el tercer dia de Cinquagesma els d'Arsèguel, Vilanova de Banat, Artedó, Alàs, la Vansa i Tuixent. Hi ha també el record de que, en temps de secada, es portava la imatge a la font que hi havia prop de l'ermita, es col·locava sobre una roca i es deia missa al seu davant per demanar la pluja.

 

Fotografia: Llinda de la porta de cal Moliner, al Querforadat.

Bibliografia i fonts

La informació d'aquesta secció (Geografia i història), revisada i actualitzada, prové de les següents fonts:

- Catalunya Romànica, vol. VI, l'Alt Urgell i Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992.

- Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 15, Vall d'Aran, Alt Urgell i Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996.

- Els castells catalans. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 1979.

- Gascón, Carles: Informes de declaracions de Bé Cultural d'Interès Local (BCL) del municipi de Cava. Document intern. Consell Comarcal de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, 2010.

- Pal i Casanoves, Manuel: Boscalt. Full distribuIt als assistents a l'aplec, 1989.

- Xargay, Enric: El Querforadat i els vescomtes d'Èvol. Part I: La història d'un nom manllevat. Estudi inèdit. 2013.

- Tradició oral.

Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web