dimarts, 25 de abril de 2017
Plaça de l'Església, Ansovell, Cava - 25722
Telèfon: 973 353 112 Fax: -

Patrimoni

25/07/2013

Béns d'interès patrimonial protegits


En aquest apartat trobareu un resum descriptiu dels principals béns d'interès patrimonial del municipi de Cava que gaudeixen de protecció. Les fitxes d'aquests elements també es poden consultar a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.


25/07/2013

Castell de Cava

Foto


Época: Segles XI-XIII
Protecció: BCIN Monument històric - Nivell de protecció 2, integral

Situació: Les restes del castell de Cava estan ubicades sobre un petit turó, anomenat roc del Castell, damunt mateix del poble.

Context històric: Situat dins el comtat de Cerdanya, d'aquest castell se'n tenen poques notícies històriques i no és fins el 1277 que apareix documentat en el testament de Galceran III de Pinós un castro Cava entre els seus béns. La senyoria del dit castell anava lligada a la del castell proper de Sant Cristòfol, a la mateixa vall de Cava. Hi continuà el domini dels Santmarti fins a mitjans del segle XVII, a qui succeïren els genovesos Brea d'Alassio l'any 1644. Per un capbreu del segle XVIII se sap que va ser destruït pels miquelets el 1712.

Descripció: Encara es poden veure restes del parament, concretament dos fragments de mur, un dels quals fa cantonada just al límit del cingle. Aquests paraments no fan més de 8 m en total i presenten un aparell que, en la paret externa, és format per unes fileres de pedres ben tallades. A un nivell més baix, en una feixa a la banda sud, hi ha la pedra anomenada Cadira del Senyor, on la tradició diu que el baró parava el sol a l'hivern.


25/07/2013

Castell del Quer

Foto


Época: Segle XII
Protecció: BCIN Monument històric - Nivell de protecció 2, integral

Situació: El castell del Quer estava ubicat dalt de les penyes de la banda nord de l'actual nucli, dominant la riba esquerra del riu Naval. En aquest roqueral s'hi concentraven antigament la totalitat de les cases del poble.

Context històric: El lloc està documentat el 1004, i el castell, el 1109. No obstant, tot i que el topònim Querforadat apareix documentat des de començaments del segle XI segons la forma Cher Foradado, i que fins fa poc s'havia identificat aquest topònim amb el nucli del Querforadat del municipi de Cava, estudis recents demostren que el topònim del segle XI no feia referència a aquesta població sinó a un castell situat a l'Alt Berguedà i, per tant, tots aquells esments d'un Cher Foradat medieval no estan vinculats a l'esmentada població de l'Alt Urgell. A l'Edat Mitjana aquest lloc pertanyia, juntament amb Ansovell, als senyors d'Aragall. No serà fins al segle XVI quan l'actual Querforadat començarà a ser conegut per aquest nom. Fins aleshores era anomenat, simplement, el Quer.

Descripció: Del castell en resta algun llenç de mur de notables dimensions fet amb pedres de mida mitjana, una torre que gairebé no es veu en quedar adossada a cal Moliner, uns d'arcs de considerables proporcions que es podrien datar de finals del segle XIV i que sostenen el carrer de la Volta -sobre el qual hi ha les cases de cal Peritxes i cal Tuixén- i les restes d'una altra torre en ruïnes a la part est d'aquest carrer i que s'havia usat com a paller.


25/07/2013

Mas de Vinyoles

Foto


Época: Segle XIII
Protecció: BCIN Monument històric - Nivell de protecció 2, integral

Situació: El mas de Vinyoles es una edificació aïllada que es troba a mig quilòmetre de l'antic veïnat de Sant Cristòfol, al costat de l'antic camí de bast.

Context històric: L'interès d'aquesta edificació rau en el tipus d'aparell de bona part de la paret sud i que conté unes fileres de pedra molt ben treballades, de mides bastant reduïdes i col·locades regularment fins al punt de suggerir una construcció de voltant del segle XIII. La construcció primitiva de caràcter romànic hauria estat ampliada i reformada al final de l'edat mitjana, sempre dins d'una utilització de caràcter defensiu i bastant abans de transformar-se en una masia.

Descripció: L'actual mas està format per un conjunt de construccions diverses que s'integren al voltant d'un cos central, de forma rectangular d'uns 6 x 12 m i cobert per una teulada a dos vessants a uns 15 m d'alçada. Les seves dimensions, els angles reforçats per carreus ben tallats, els vestigis d'una porta amb un arc de mig punt a 3 m del nivell de terra i l'existència d'una espitllera al mig de la paret, donen a entendre que es tractava d'una casa forta o d'una torre de guaita.


25/07/2013

Castell de Sant Cristòfol de Vinyoles

Foto


Época: Segles XI-XIII
Protecció: Àrea arqueològica reconeguda - Nivell de protecció 4, integral

Situació: En la petita vall que forma el torrent de Vinyoles i just al costat de l'església de Sant Cristòfol i de les restes de les cases de l'antic veïnat es troben, aprofitant un esperó rocós situat al cim d'un tossal, les restes del castell.

Context històric: El primer document conegut que es refereix al castell és del segle XIII, tot i que l'església annexa ja és mencionada al segle XI. La senyoria del dit castell anava lligada a la del castell de Cava, a la mateixa vall. El 1255 Simó de Santmartí vengué a R. G. d'Enveig el castell de Sant Cristòfol, amb homes, fembres, rèdits i tots els drets que en el dit castell li pertanyien, llevat del domini superior del comte de Foix. De la venda era fiador Galceran de Pinós. L'últim document conegut que fa referència al castell data de 1381.

Descripció: Les poques restes visibles que queden del castell consisteixen en unes fileres de carreus ben treballats d'uns 30 x 20 x 50 cm situades al costat sud-oest del vessant. Els dos grans blocs de roca natural i la presència de pedres de reble amb molt de morter al fons del fossat suggereixen un conjunt defensiu format per dos cossos principals i comunicats entre ells per construccions de fusta o de materials poc resistents al pas del temps. La manifesta manca de paraments o de murs podria explicar-se fàcilment per l'aprofitament que es devia fer de la pedra disponible en la construcció de les diverses cases i pallers de l'antic veïnat.


25/07/2013

Església parroquial de Sant Climent de Cava

Foto


Época: Segles XVI-XVII, obra popular
Protecció: BCIL - Nivell de protecció 2, integral

Situació: L'església de Sant Climent és un petit temple situat a l'extrem de ponent del casc urbà del poble de Cava.

Context històric: Es tracta d'una església construïda durant l'edat moderna, possiblement en substitució de l'antiga església medieval, que es trobava a l'anomenat camp Gran de Cava, situat a prop de mig quilòmetre al nord de la població actual. Al llibre de visites del bisbat d'Urgell de 1575, l'església de Cava figura com a sufragània de la parroquial de Sant Martí d'Ansovell. En les conclusions de la visita del bisbat d'Urgell de 1758 queda especificat que aquesta església es mantenia aleshores amb la renda del dret de trànsit dels ramats per dins del terme, renda que anomenen passatge i que l'havia cedit el senyor jurisdiccional del lloc amb aquesta finalitat. Les imatges que presidien el retaule foren cremades durant la Guerra Civil. Actualment, l'església continua depenent de la parròquia d'Ansovell, la qual és atesa pel rector de Sant Esteve d'Alàs.

Descripció: La construcció actual s'emmarca dins una línia constructiva d'arrel tradicional, difícil de datar i amb certs paral·lels a l'entorn, com ara el campanar de Boscalt, amb el que presenta similituds tant de proporcions com de solucions de coberta. És una església d'una sola nau, capçada a ponent amb capçalera plana i coberta amb una volta de canó. La capçalera està ocupada per les restes d'un retaule pintat, l'elaboració del qual formà part del programa de reformes que experimentà el temple l'any 1907. El parament extern està format per un aparell totalment irregular. Només a les cantonades s'endevina la presència de grans carreus més o menys quadrangulars. Antigament, els murs exteriors també havien estat arrebossats i encara en queden traces. La coberta és de teula, a doble vessant. La façana principal, l'oriental, presenta una porta en arc de mig punt i adovellada, i un ull de bou circular en alt. Els murs laterals nord i sud estan reforçats per un contrafort cadascun. Adossat a la capçalera de l'església s'aixeca un campanar de torre de secció quadrangular i d'aspecte robust, amb tres obertures al pis superior (una quarta a l'oest hauria estat tapiada en un moment indeterminat). El campanar es cobreix amb una teulada de doble vessant i s'hi accedeix a través d'una escala d'obra. Resta una campana datada l'any 1889. L'església de Sant Climent, amb el seu campanar, situada al peu de la serra del Cadí, constitueix un veritable referent visual del poble de Cava.


25/07/2013

Església parroquial de Sant Martí d'Ansovell

Foto


Época: Segles XVII-XVIII, obra popular
Protecció: BCIL - Nivell de protecció 2, integral

Situació: L'església parroquial de Sant Martí d'Ansovell és un temple situat dins del poble d'Ansovell, a la plaça de l'Església, que tanca pel seu flanc meridional.

Context històric: En la visita realitzada l'any 1758 és recollit que "La iglesia parroquial del lugar de Ansovell con su cementerio dista del lugar medio quarto", cosa que implica que en aquell moment encara funcionava l'església romànica (l'església vella de Sant Martí d'Ansovell) com a parroquial. Es desconeix el moment en què això va canviar, però segurament això fou entre la segona meitat del segle XVIII i la primera del segle XIX. Aquest temple ha exercit de centre de la seva demarcació parroquial des de la seva construcció fins als temps actuals.

Descripció: L'església és d'una sola nau, capçada a sud-oest amb capçalera plana, on s'hi adossa un campanar de torre de secció rectangular, amb obertures en arc de mig punt als quatre vents -una a cada cara excepte al flanc nord-est, on n'hi ha dues- coronat per una coberta de llosa piramidal. L'accés al campanar és independent del de la resta de l'església. El parament extern és de reble, totalment irregular, amb carreus toscament desbastats a les cantonades. Adossada al mur oriental hi ha una capella de planta quadrangular, coberta amb una volta que sosté un llosat de doble vessant. Al costat oposat hi ha traces al parament de l'existència d'una capella similar que hauria estat enderrocada per ampliar el carrer de la Canaleta. La porta d'accés al conjunt es troba a la façana nord. Es tracta d'una porta en arc de mig punt, adovellada, i coronada per un gran òcul circular. L'església presenta diverses finestres així com una espitllera a la base del campanar de torre. La coberta del temple és un llosat a doble vessant. Amb el seu campanar i la seva estètica coberta piramidal que el culmina, constitueix un veritable referent visual del poble d'Ansovell.


25/07/2013

Església parroquial de Sant Genís del Quer

Foto


Época: Segle XVIII, obra popular
Protecció: BCIL - Nivell de protecció 2, integral

Situació: L'església de Sant Genís és un temple situat a l'interior del nucli del Querforadat, a la plaça, espai que el propi temple tanca pel nord.

Context històric: En el Llibre Sagramental del Querforadat de 1716 a 1723, s'explica que aquest temple fou construït i consagrat l'any 1716 i que l'any següent es traslladà el retaule de l'església vella, situada fora el nucli, vora el camí del coll del Quer, a l'església nova, així com la reserva, els sants, les campanes i les fonts baptismals. Així mateix, aquell any de 1717 es va construir el cor de fusta de l'església, l'any 1718 es beneí el cementiri nou i l'any 1719 es construí el campanar de torre. L'any 2011 es va concloure una restauració integral del temple a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Actualment, tot i que l'església consta encara com a parroquial, depèn del rector de la parròquia de Sant Feliu de Castellciutat.

Descripció: L'església consta d'una sola nau, capçada a nord amb un absis quadrangular cobert amb volta de canó. L'interior de l'església està arrebossat amb morter de calç. El terra és de pedra, i als peus de la nau hi ha un cor de fusta. Externament, el conjunt es cobreix amb una coberta de teula de doble vessant. Les façanes presenten traces d'un antic arrebossat que actualment no oculta el parament de reble, totalment irregular; només a les cantonades aquest parament apareix reforçat amb la presència de grans carreus rectangulars. La porta d'accés, centrada a la façana sud, és una porta adovellada en arc de mig punt, amb uns batents de fusta reforçats amb reblons de ferro. A la clau de la portada hi ha una inscripció on es llegeix "1716" i en un carreu situat just a sobre de la portada hi ha gravada una creu patada inscrita en un cèrcol. A la part alta d'aquesta façana hi ha un òcul circular. El campanar és de torre de secció quadrada i no excessivament esvelta, adossada a la cantonada nord-occidental de l'església, amb obertures als quatre vents i amb una coberta piramidal de llosa. L'església de Sant Genís del Querforadat, amb el seu campanar i la seva estètica coberta piramidal que el culmina, constitueix un referent visual del poble del Querforadat, situat al peu de la serra del Cadí.


25/07/2013

Església de Sant Cristòfol de Vinyoles

Foto


Època: Segles XII-XIII, romànic
Protecció: BCIL - Nivell de protecció 2, integral

Situació: L'església de Sant Cristòfol de Vinyoles és el temple, avui en ruïnes, de l'antic nucli de Vinyoles, situat a certa alçada a la dreta del riu de Cava.

Context històric: Existeix una menció de l'any 1085 vinculada a aquesta església, en què un particular, anomenat Arnau, fill de Ramon, dóna a Santa Maria de la Seu d'Urgell, a banda de totes les possessions que tenia al comtat de Cerdanya, un alou situat al costat de l'església de "Sancti Cristophori... infra terminos de Cava", pel qual faria tasca cada any a la canònica mentre visqués. A la visita de la parròquia d'Ansovell de l'any 1758 s'informa que aquesta església és annexa de la parroquial de Sant Martí d'Ansovell, de la qual es troba a una hora a peu. L'església té cementiri, on hi enterraven els veïns de les tres cases de Vinyoles i el rector hi havia d'anar el dia de la festa del sant a dir missa. Aquesta església ha centrat el servei religiós de la comunitat veïnal de Vinyoles, actualment desapareguda com a tal, al llarg de tota la seva història, i resta com a darrer vestigi d'una sèrie de vivències comunitàries d'un antic nucli de població que ja no existeix a causa de la caiguda demogràfica del darrer segle a la comarca de l'Alt Urgell.

Descripció: L'església està enrunada, amb la coberta parcialment enfonsada i presenta una sola nau, de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. La nau és coberta amb entramat de fusta a doble vessant, en l'actualitat parcialment enfonsada. El portal de l'església es troba a la façana de ponent, on hi ha un potent campanar d'espadanya amb dos ulls. L'aparell és molt ben col·locat, amb junta gairebé seca. A la part exterior de l'absis, just a sota del ràfec de la teulada, trobem una sèrie de carreus de tosca esculpits en forma de rostre molt sintètic. L'aparell i, en general, la forma de l'edifici, corresponen a les formes arquitectòniques rurals del segle XIII, fortament empeltades de les tradicions constructives anteriors. L'església de Sant Cristòfol és la millor manifestació de l'arquitectura romànica del municipi de Cava, arran de la seva millor conservació sense poder dir que es troba en bon estat en relació amb altres edificis de la mateixa etapa d'aquest municipi.


25/07/2013

Església vella de Sant Martí d'Ansovell

Foto


Época: Segle XII, romànic
Protecció: BCIL - Nivell de protecció 2, integral

Situació: L'església vella de Sant Martí és un temple en ruïnes situat a tocar del cementiri de la població d'Ansovell, a uns 400 metres abans d'arribar al poble pujant des d'Arsèguel, a mà esquerra, on hi havia el poble vell.

Context històric: La primera menció d'aquest temple es localitza en un testament de l'any 1037 pel qual el testador, anomenat Seniofred, llegava al temple de Sancti Martini de Nansovel la quantitat d'un sou per a la lluminària. D'altra banda, en una escriptura de donació expedida l'any 1084, en Bernat Sunifred feia cessió a Santa Maria de la Seu d'un alou situat a la vila d'Ansovell, dins del terme de l'església de Sancti Martini, que est sita in eadem villa. La parròquia de Nonsuvelle també apareix esmentada en l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, datable vers el segle X. En la visita pastoral de l'any 1312, aquesta església presentava determinats problemes de decòrum. En la visita de l'any 1575 consta que té com a sufragània la de Sant Climent de Cava i en la visita realitzada l'any 1758 s'hi recull que era el centre d'una demarcació parroquial de la qual depenien les esglésies annexes de Sant Climent de Cava, Sant Cristòfol de Vinyoles i el santuari de Boscalt. Segurament entre la segona meitat del segle XVIII i la primera del segle XIX, l'església de Sant Martí vell va deixar de ser la parroquial a favor de l'església nova construïda a l'interior del poble.

Descripció: És una església enrunada, amb la coberta enfonsada, així com punts determinats dels murs laterals. Presenta una sola nau i és rectangular en planta, amb un absis semicircular a llevant. L'aparell és força ben construït i regular, amb carreus ben escairats, sobretot a l'absis, amb juntes seques estrebades amb menudalls, i escàs de morter, propi de les obres del segle XII. De l'absis en queda part de la volta de quart d'esfera. A la façana de ponent s'entreveu un campanar de cadireta d'un sol ull, molt tapat per la vegetació. La porta d'accés al temple es troba al mur meridional; és una portada en arc de mig punt i arquivolta triple. El conjunt es troba adossat a l'antic cementiri d'Ansovell.


25/07/2013

Església de Sant Marçal de Vima

Foto


Època: Segles XII-XIII, romànic
Protecció: BCIL - Nivell de protecció 2, integral

Situació: L'església de Sant Marçal de Vima és un temple en ruïnes situat a la vall del Querforadat, a la riba dreta del riu Naval.

Context històric: L'esment més antic relatiu al mas de Vima figura al testament sagramental del vescomte Bernat I de Conflent, datat el 25 de gener de l'any 1003, en el qual atorga la vila de Bimar a l'Església d'Urgell. Pocs dies després, el 3 de febrer, Guisla, la vescomtessa vídua concedia la vila de Vimar a l'Església d'Urgell en execució del testament del seu marit. Al segle XII, en una relació del patrimoni de l'Església d'Urgell corresponent al sagristà i als ardiaconats de Berenguer Bernat i Guillem Bernat s'esmenten les parròquies de Cava i Ansovell, així com el mansum unum de Vimar. L'any 1358 consta que un propietari de Bar tenia finques esparses per aquell vessant del Baridà, entre les quals s'hi compta una a Vimar. Malauradament, no es disposa de cap més informació al voltant d'aquesta església en època medieval.

Descripció: L'església es troba en un procés d'enrunament molt avançat, de la qual resten dempeus dos panys de paret del mur nord i algunes filades del contorn del temple original, cobertes en la seva major part per enderroc i vegetació intrusiva. Les restes permeten determinar que es tracta d'un temple d'una sola nau, capçat a llevant per un absis semicircular. Els murs que resten dempeus mostren una construcció a base de grans carreus rectangulars, de mida notable i perfectament tallats, units entre ells amb morter de calç. Els murs estaven construïts amb un doble parament format per aquests grans carreus rectangulars, els quals ocultaven un farciment de reble. El fragment de mur que es troba adossat al plec absidal mostra clarament l'arrencada d'una volta de canó que devia cobrir la totalitat de la nau. Cal remarcar que als paraments dels murs de la veïna casa de Vima s'observa la presència de grans carreus rectangulars de pedra calcària que concorden amb els que resten a l'antiga església de Sant Marçal i que podrien tenir aquesta procedència. Les característiques de les restes de l'església de Sant Marçal de Vima ens parlen d'un temple romànic, semblaria que d'un estadi avançat que ens podria situar al segle XII o fins i tot més enllà, en ple segle XIII. Els murs que resten dempeus posen de manifest que es tractà en el seu moment d'una obra  amb una especial feina de picapedrer de notable qualitat.


25/07/2013

Santuari de la Mare de Déu de Boscalt

Foto


Época: Indeterminada, obra popular
Protecció: BCIL - Nivell de protecció 2, integral

Situació: El santuari de la Mare de Déu de Boscalt es troba en uns planells al peu del turó de Boscalt, a 1 km al sud d'Ansovell, en una cruïlla de camins al peu de la serra del Cadí.

Context històric: Les primeres notícies que se'n tenen daten del segle XIII. La llegenda estableix l'origen del santuari en la trobada providencial de la Mare de Déu a sota d'un boix per part d'un pastor que havia perdut un toro. Aquesta tradició vincula els orígens del santuari amb l'activitat ramadera i introdueix, ja en una època força endarrerida, el paper de l'enorme boix que creix al costat del santuari. L'any 1504 diversos cardenals concediren des de Roma cent dies d'indulgència a tots aquells que, havent fet una obra de caritat, visitessin el santuari el dia de la seva consagració, el de Nadal, el de l'Assumpció o el dimarts d'una o altra Pasqua. L'any 1558 el bisbe d'Urgell Juan Pérez García de Oliván feia notar l'estat de pràctica ruïna que experimentava el santuari i concedia la gestió de l'ermita i dels seus annexos al prior i als frares predicadors del convent de Sant Domènec de la Seu d'Urgell. Al segle XVIII l'església de Boscalt tenia dues campanes i un arxiu tancat amb tres claus, que conservaven tres persones diferents, on es guardaven els diners del santuari, el llibre del capbreu de les seves rendes i terres, i els inventaris dels béns mobles. Al costat de la capella hi havia una casa espaiosa amb les seves cambres, una era i pallers, tot ben guardat i tancat. S'encarregava de la cura del santuari un capellà, el qual era nomenat pel rector, el batlle i els regidors d'Ansovell. Al segle XIX, amb les lleis desamortitzadores de Mendizábal, només el temple i el campanar es van deixar a mans de l'església. La resta va passar a l'Estat l'any 1855 i venuda en subhasta l'any 1868. Durant la Guerra Civil van ser incendiats i destruïts tots els altars i objectes de culte, inclosa la talla romànica de la Mare de Déu. L'estat ruïnós del temple va aconsellar, l'any 1955, el seu enderroc parcial i es reduí l'ample del recinte a una tercera part. La talla actual de la Mare de Déu esta en fusta sense policromar és obra de l'escultor andorrà Sergi Mas. De factura contemporània, no oblida però, els seus orígens romànics.

Descripció: L'església és d'una sola nau, capçada a nord-oest amb capçalera plana i coberta amb entramat de fusta que sosté una teulada a doble vessant. Dos parells de pilastres divideixen la nau en tres seccions. Sembla que originàriament sobre aquestes pilastres s'hi haurien recolçat dos arcs de diafragma per sostenir la teulada, dels quals actualment només en resta un. La façana principal es troba a la cara sud-est del temple i presenta una portada adovellada en arc de mig punt, coronada per un ull de bou circular. El parament extern és de reble, sense cap particularitat a excepció de l'ús de carreus toscament desbastats a les cantonades. Adossat al mur de la capçalera hi ha una torre de campanar que trenca amb l'horitzontalitat predominant del conjunt, si bé amb una aparença robusta que fa pensar amb el campanar de Sant Climent de Cava, de secció quadrangular, amb dues obertures a la part superior i coronat per una coberta de teula de doble vessant. Cap al sector oriental, hi ha adossades tot una sèrie d'edificacions que configuraven les antigues dependències dels ermitans i els allotjaments dels peregrins o bé aquells que transitaven pel camí Cardoner.


25/07/2013

Pont de la Plana

Foto


Època: Indeterminada, obra popular
Protecció: BCIL - Nivell de protecció 2, integral

Situació: El pont de la Plana és una estructura que travessa el riu de Cava, a mig camí entre aquesta població i la d'Ansovell.

Context històric: La memòria oral dels pobles de Cava i d'Ansovell recull la notable antiguitat del pont, del qual no hi ha constància que hagués estat afectat per cap aiguat. Així mateix, es recorda que abans que hi hagués les carreteres actuals, és a dir, abans dels anys 50 del segle XX, el pont permetia el pas del riu a l'únic camí que unia els pobles de Cava i d'Ansovell. Els escassos ponts antics que han perviscut a la nostra comarca acostumen a estar vinculats a antigues vies de comunicació que han quedat marginades per les modernes xarxes de comunicació, i el pont de la Plana és un dels pocs que han arribat intactes fins als nostres dies. La integració recent d'aquest pont en un itinerari de gran recorregut (GR-150) li dóna un nou ús que implica la pervivència de la seva funcionalitat tot i que amb unes finalitats diferents per les quals fou concebut.

Descripció: El pont de la Plana és d'un sol ull en arc de mig punt rebaixat, recolzat sobre dos penyals i suspès a una alçada de cinc metres sobre la llera del riu. El pont presenta un parament a base de carreuons toscament desbastats i units amb morter de calç i amb una disposició totalment irregular, a excepció de les lloses que formen l'arc, les quals estan disposades de forma radial. No hi ha cap mena de passamà ni de separació entre el nivell de pas i les vores del pont. El pont es troba plenament integrat en un paisatge natural configurat per una combinació d'ambient de ribera i vegetació de muntanya al qual aporta un important valor afegit.


12/09/2014

Torre del tossal de Beders

Foto


Època: Indeterminada (medieval, antiga o tardoantiga)
Protecció: BCIL - Nivell de protecció 2, integral

Situació: Es troba al cap del tossal de Beders -també conegut com a tossal del Pubill, del Quer o, simplement, Tossal-, grafiat com a Badés en la cartografia de l'ICC, dins el terme del Querforadat, en el punt de divisió de l'antic límit senyorial entre Cava i el Quer. La seva ubicació permet un control visual força ampli sobre pràcticament tota la Cerdanya i l'Urgellet, des del coll de la Perxa pel nord fins a l'entrada al forat de Tresponts pel sud.

Context històric: La torre figura com a jaciment arqueològic en l'Inventari de Patrimoni Cultural Immoble del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el nom, considerem que incorrecte o, com a mínim, no prou contrastat, de castell de Miralles. Malgrat la manca de documentació explícita i l'escassedat d'evidències materials associades a la torre, la potència de les estructures conservades murs de pedra i fossat defensiu ens parla d'una edificació construïda a consciència en un moment indeterminat que, en tot cas, hauríem de situar a l'època medieval o anterior i que, possiblement, podria haver estat associada a algun petit nucli d'hàbitat situat a les seves immediacions. Allò que sembla clar arran de la seva ubicació és la seva funció de torre de guaita. El topònim de Beders figura en el Capbreu de Cava i Vinyoles de 1727, en el qual s'especifica que l'esmentat tossal marca el límit del terme de Cava amb el del Querforadat.

Descripció: Les restes de la torre es drecen en un esperó rocós que sobresurt del capdamunt del tossal, al seu extrem de ponent. Es tracta d'una estructura quadrangular, d'uns sis metres i mig de costat, amb uns murs gairebé arranats a la base, colgats en alguns punts per l'enderroc i la vegetació, els quals fan un metre i trenta centímetres de gruix aproximadament. Els vestigis de l'aparell són molt escassos i difícils de precisar en el moment actual per l'estat del conjunt, però una fotografia antiga, presa a mitjan segle XX, permet apreciar un parament a base de carreus de pedra calcària toscament desbastats, de gran tamany els de les cantonades i més petits els de la resta dels murs. A la base de l'esperó on s'aixeca la torre hi ha un fossat semicircular d'uns vint-i-cinc metres de llargària i tres d'ample que talla l'accés a la torre pel seu costat més accessible, que són les cares sud i est. És possible que fos excavat per extreure la pedra per construir la torre i s'aprofités l'esvoranc resultant amb finalitats defensives. A llevant de l'esperó on s'aixeca la torre hi ha un planell d'uns seixanta metres d'ample per vuitanta de llarg amb restes d'antigues estructures de caire agroramader.


26/07/2013

Bibliografia i fonts


La informació d'aquesta subsecció (Arquitectura i patrimoni), revisada i actualitzada, prové de les següents fonts:

- Baraut, Cebrià, Els documents, dels anys 1076-1092, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, Urgellia, 7 (1984-1985).

- Catalunya Romànica, vol. VI, l'Alt Urgell i Andorra. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992.

- Coromines, Joan, Onomasticon Cataloniae, II, A-BE, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1994.

- Els castells catalans. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 1979.

- Gascón, Carles: Informes de declaracions de Bé Cultural d'Interès Local (BCL) del municipi de Cava. Document intern. Consell Comarcal de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, 2010 i 2014.

- Pal i Casanoves, Manuel: Boscalt. Full distribuIt als assistents a l'aplec, 1989.

- Pantebre, Rosalia: Vima i el Querforadat. Solsona Comunicacions, SL. Solsona, 2001.

- Xargay, Enric: El Querforadat i els vescomtes d'Èvol. Part I: La història d'un nom manllevat. Estudi inèdit. 2013.

- Tradició oral.


Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web